records.lina

Avui estic trista, potser demà ja estaré bé. No és culpa de ningú, hem fet el que s'havia de fer, just a temps.  Ens estimem tant que no ha pogut ser. Som el mateix però al revés.  Quina sort, realment, poder entendre'ns i que no pugui haver-hi cap mena de rancor perquè l'únic mal que ens fem és estimar-nos molt.       T'estimo molt, molt, molt. 

  30 de maig de 2025 Avui estic extremadament trista i m'he deixat el diari a casa. Bé, primera mentida del dia, no estic extremadament trista, només estic escoltant Waiting Room mentre una onada de nostàlgia i self-awareness envolta tot el meu cos i s'acumula al meu pit. Estic una mica trista perquè tot sembla estar bé, però no em sé conformar i això em fa menysprear el que tinc o el que faig i em fa sentir petita, em fa mal.  Trobo a faltar una validació que m'agradaria dir que és interna, però aquesta mai ha arribat sense una d'externa.  Estic buscant dins meu tot del que em puc penedir i castigar i així poder extreure de dins meu aquest remolí negatiu de sentiments que no sé nomenar ni identificar.  M'estic fent més mal perquè ara que em sento malament no sé tapar el forat que he obert, que abans estava sedimentat i podia passar desapercebut. Ara vull buidar tot el que hi ha dins amagat i desfer-me'n per sempre i que em deixi de fer mal.