records.lina

  “De pressa, de pressa!” Em deia. I jo corria i corria, fins al final, fins a l’últim alè. Ho donava tot, sentia com el meu cos es desempallegava de mi, el portava al límit i agonitzava i d’aquesta agonia m’enriquia de valor. Volia frenar-me, volia aturar-se i jo no el deixava. El meu cos, lleuger, difós i canviant, el meu cos petit que s’ha fet gran. Vivia en una cursa constant, moguda com pel pols d’un animal que fuig del seu depredador, em deixava portar per un instint de supervivència.  Mai he guanyat res. Em fa por nedar perquè de petita quasi m’ofego volent arribar el més lluny possible sense respirar. He arrossegat al límit un cos que em costa d’identificar, que sovint oblido com és i que em pertany. El meu cos ara ja gran, encara lleuger, difós i mutant. Si pogués, fil per agulla el cosiria amunt i avall, assegurant-me que tot queda ben lligat, suturant velles ferides i brodant paraules de pau, amor i disculpa.  És el primer cop que escric sobre el dia que vaig a...

De la meva estima, cada lletra emprada cobra vida per poder formar les paraules que tracten de fer-te arribar aquesta nota d'amor. Del meu enyor transcrit a ordinador, brollen les emocions que en espiral dancen i es belluguen dins el meu cap fent camí a les meves mans. El meu cos s'inclina a la mecanografia per materialitzar tot allò que no t'arribo a dir, tot allò que se'm queda rere les dents, a punt a punt de sortir, per esdevenir un nus a la gola, una pasta mastegada, un barull de sentiments. Dels meus dits neixen oracions que la meva boca no pot dir, perquè si comencés, no tindria fi.  He acabat per no dir res més del que em fas sentir, em torno a contenir. T'estimo, bona nit.

No hi ha una sola manera de saber que plou No hi ha una sola manera d’estar sol No sé com et vaig perdre ni per què de sobte en vas tenir prou No hi ha una sola manera de demanar perdó No hi ha una sola manera d’oblidar Recordo els teus ulls com brillaven quan vas veure en els meus la mateixa passió No hi ha una sola manera d’estar amb tu No hi ha una sola manera de ser feliç No és exactament com ens pensàvem Però és increïble que estiguem junts No hi ha una sola manera de dir adéu No hi ha una sola manera d’estimar De vegades penso que és un drama i de vegades que tampoc és tan greu 

Si em posés a pintar un quadre, que ara les meves mans ho demanen —però no tinc les eines adequades ni estic a casa—, començaria per un llenç petit. Fa molt que no pinto amb acrílic, requereix un temps, una preparació i un ordre en la meva habitació que no tinc disponible i tampoc he pogut gestionar abans. Però ara, que les meves mans ho demanen, començaria per endreçar el meu escriptori, canviaria els llençols del llit, obriria la finestra i escombraria el petit passadís que es forma entre els mobles de l'habitació. Enmig de la renovació d'aires, aquesta força nova que em mou em permetria treure la capsa de pintures que hi ha sota el meu llit, netejaria la paleta empastifada de pintura seca i faria selecció dels pinzells que hauria de fer servir. Tot seguit, amb un llenç en blanc davant, començaria per pintar un fons blau cel. A la part inferior, amb un verd claret, un camp de gespa, propi de la primavera, amb petits puntets grocs i floretes roses naixent sense cap mena d'...

 Cada divendres anava amb me mare al videoclub, jo agafava una pel·li de Barbie o de les Bratz, me mare una familiar. Compràvem una bossa de Jumpers, a vegades dues. Si podíem, miràvem la meva a la tarda i, seguit, la dels meus pares, si no, dissabte al matí. Si una ens agradava molt, la remiràvem diumenge. M'encantava anar al videoclub. Crec que el cartell era verd i blau. Quan el van tancar no vaig entendre per què, si nosaltres hi anàvem cada setmana! Tampoc entenia per què la gent no ho freqüentava. Quan van operar al meu pare de la cama, la meva tieta em venia a buscar a l'escola. Un dia que passàvem per davant el videoclub li vaig dir d'entrar, segurament era divendres. Vaig haver d'explicar-li el ritual que tenia amb me mare, no es podia fer d'una altra manera. Jo la notava confosa, no era un hàbit seu. Recordo parlar-li molt emocionada, m'il·lusionava la idea d'estar-li introduint a una cosa meva que m'encantava. Vam agafar una pel·lícula i una b...

Promise , Laufey I made a promise To distance myself Took a flight through aurora skies Honestly, I didn't think about how we didn't say goodbye Just: See you very soon It hurts to be something It's worse to be nothing with you Mm-mm-mm-mm So I didn't call you For sixteen long days And I should get a cigarette For so much restraint , no matter how long I resist temptation I will always lose It hurts to be something It's worse to be nothing with you I've done the math There's no solution We'll never last Why can't I let go of this? So I broke my promise I called you last night I shouldn't have, I wouldn't have If it weren't for the sight of a boy who looked just like you Standing out on Melrose Avenue It hurts to be something It's worse to be nothing with you It hurts to be something It's worse to be nothing with you