Entrades

una imatge que vull pintar

-
Si em posés a pintar un quadre, que ara les meves mans ho demanen —però no tinc les eines adequades ni estic a casa—, començaria per un llenç petit. Fa molt que no pinto amb acrílic, requereix un temps, una preparació i un ordre en la meva habitació que no tinc disponible i tampoc he pogut gestionar abans. Però ara, que les meves mans ho demanen, començaria per endreçar el meu escriptori, canviaria els llençols del llit, obriria la finestra i escombraria el petit passadís que es forma entre els mobles de l'habitació. Enmig de la renovació d'aires, aquesta força nova que em mou em permetria treure la capsa de pintures que hi ha sota el meu llit, netejaria la paleta empastifada de pintura seca i faria selecció dels pinzells que hauria de fer servir. Tot seguit, amb un llenç en blanc davant, començaria per pintar un fons blau cel. A la part inferior, amb un verd claret, un camp de gespa, propi de la primavera, amb petits puntets grocs i floretes roses naixent sense cap mena d'...
Publica un comentari a l'entrada
seguir llegint »

videoheaven

-
Imatge
 Cada divendres anava amb me mare al videoclub, jo agafava una pel·li de Barbie o de les Bratz, me mare una familiar. Compràvem una bossa de Jumpers, a vegades dues. Si podíem, miràvem la meva a la tarda i, seguit, la dels meus pares, si no, dissabte al matí. Si una ens agradava molt, la remiràvem diumenge. M'encantava anar al videoclub. Crec que el cartell era verd i blau. Quan el van tancar no vaig entendre per què, si nosaltres hi anàvem cada setmana! Tampoc entenia per què la gent no ho freqüentava. Quan van operar al meu pare de la cama, la meva tieta em venia a buscar a l'escola. Un dia que passàvem per davant el videoclub li vaig dir d'entrar, segurament era divendres. Vaig haver d'explicar-li el ritual que tenia amb me mare, no es podia fer d'una altra manera. Jo la notava confosa, no era un hàbit seu. Recordo parlar-li molt emocionada, m'il·lusionava la idea d'estar-li introduint a una cosa meva que m'encantava. Vam agafar una pel·lícula i una b...
Publica un comentari a l'entrada
seguir llegint »

Promise, Laufey

-
Imatge
Promise , Laufey I made a promise To distance myself Took a flight through aurora skies Honestly, I didn't think about how we didn't say goodbye Just: See you very soon It hurts to be something It's worse to be nothing with you Mm-mm-mm-mm So I didn't call you For sixteen long days And I should get a cigarette For so much restraint , no matter how long I resist temptation I will always lose It hurts to be something It's worse to be nothing with you I've done the math There's no solution We'll never last Why can't I let go of this? So I broke my promise I called you last night I shouldn't have, I wouldn't have If it weren't for the sight of a boy who looked just like you Standing out on Melrose Avenue It hurts to be something It's worse to be nothing with you It hurts to be something It's worse to be nothing with you 
Publica un comentari a l'entrada
seguir llegint »

absència de tacte

-
Ara que ja no hi som i que el que ens queda és un buit gegant, on sabem que ens esperem a l'altre costat, penso en les meves mans i com fer-les arribar a on ets, estirar-te i poder-nos abraçar. Des del límit del no-res, imagino el teu cos en l'horitzó i, si m'esforço molt, veig els teus ulls brillants, recordo el tacte de les teves mans, que ara esperen recaragolades rere la teva esquena, i torno a pensar en el teu somriure relaxat, aquest que porto guardat en una butxaca per no perdre'l mai. Mirant la immensitat de l'espai que ens separa, m'agenollo esgotada, no sé ni per on començar a fer camí, no sé si vull anar on estàs o esperar que vinguis o mirar de trobar un punt en el mig. Què faràs tu si no vinc? En què penses? Què mires? Què veus? Què hi ha a l'altre costat que t'ha fet obrir l'escletxa que ens separa? Com ens ho farem per tornar-nos a trobar? Quines paraules t'arribaran si només les llancem a l'aire, si floten entre nosaltres i no...
Publica un comentari a l'entrada
seguir llegint »

por de viure o por a morir

-
Diumenge vespre, són les set de la tarda i estic en pijama, dins l'edredó assimilant La peor persona del mundo  de Joachim Trier, a punt d'escriure l'entrada més pessimista del meu blog.  Si amb 21 anys sento totes les pors que se'm projecten en la Julie de 30 anys, temo que retornaré a l'espiral delirant i existencial que encara no sé ben bé com aturar i que porta absorbint-me bona part dels meus 20. Estic completament esgotada i sento que em falta l'aire en una cursa que mai s'acaba. Em fa pànic el futur, em paralitza i, tot i això, sento que he de seguir corrent. Sento que se m'escapa el temps, que la vida tira de mi cap a un lloc que no estic podent decidir i que no ho vull fer perquè la idea d'equivocar-me em pesa més. Em tanco tantes portes per por de fracassar i alhora m'angoixa quedar-me sense temps per experimentar i provar i sentir la felicitat de tot allò que m'omple. Sentir que ho he donat tot sense ni tan sols començar, perquè se...
Publica un comentari a l'entrada
seguir llegint »

necessito un moment ben llarg

-
Necessito temps i espai. Necessito un moment ben llarg, sentir que puc respirar al meu ritme, trobar el meu ritme. Necessito endreçar el meu cap, calmar el meu cos que no para de remoure's i tremolar sota un formigueig constant que em recorre amunt i avall les extremitats. Sento que la vida tira de mi i no em deixa aturar-me per apreciar què m'està passant. Com si perseguís una idea que no acabo d'entendre, però com que no em vull equivocar ni deixar-la anar, em deixo estirar, desarrelar? Em fa por adonar-me més tard que tot el que he viscut no ho he sentit de veritat, que no m'he escoltat, que m'he deixat portar. Per això necessito temps i espai per poder respirar. 
Publica un comentari a l'entrada
seguir llegint »

fent salts gegants

-
Imatge
Sentir en el present m'alleugereix, el meu cor s'obre a ell i tot el que sento flueix - entra, surt i em retorna- no es fa un nus, no s'acumula en forats de dubtes, no em pesa, em fa flotar, vaig fent salts gegants. Podria baixar un camp rodolant.
Publica un comentari a l'entrada
seguir llegint »