records.lina

amor, estimar, fer les coses per amor, estimar el que fas, compartir l'amor, deixar-se estimar.... El amor lo mueve todo  una frase que tothom ha sentit, està molt gastada PERÒ ÉS VERITAT!!! L'Oscar ahir m'ho va recordar i va ser molt fort perquè jo fins fa res no entenia el sentit de la vida i no entenia perquè havia de viure i clar, visc per amor.  Pensar en les coses que estimo i en les que dedico el meu amor permet arrelar-me a la vida. Tornar a l'instint més bàsic com és estimar deixa tot el dolent de banda, em permet tornar a començar.  Fer les coses amb amor és saber primer què estimes i què no i, partint d'aquí, estimar molt i viure i sentir!!!! Estimar és compartir i compartir és no ser egoista. L'egoïsme i l'odi són els que corrompen la vida.  M'he cansat d'escriure, deixo aquesta idea a desenvolupar perquè em penso que és súper important. L'Oscar m'ha tornat un trocet de vida. Oscar, t'estimo molt. 

Avui m'he sentit molt petita davant un cúmul de situacions que tenia oblidades perquè feia molt que no sentia que estigués actuant sota la mirada masculina. Avui la Jana, l'Alina i la Rut m'han ajudat i hem parlat molt sobre com és de difícil desprendre's d'aquest ull gegant que ens visita de tant en tant i ens opaca la ment i ens insereix pensaments que ens fan dubtar de nosaltres mateixes.  Quants cops m'he sentit culpable per caure de nou en la male gaze! quants cops m'he martiritzat per haver donat per suposat que ja no la tornaria a sentir en el meu cap ni en la meva forma d'actuar! quants cops he sentit que el que m'estava dient no era veritat i, tot i ser-ne conscient, haver seguit sobrepensant! La Jana ha dit que no hem de patir tant perquè aquests pensaments no són nostres, ens els han ficat al cap! Vigileu!  Per desgràcia, créixer com a dona en aquesta societat t'obliga constantment a reconfigurar la teva ment i deslligar el que penses ...

M'he oblidat el mòbil al cccb després de veure Nitrate Kisses i Tender Fictions de la Barbara Hammer i quan m'he adonat al metro --perquè sabia que estava en la meva butaca de la fila 2-- he pensat que no li passaria res perquè les lesbianes me'l protegirien i m'he quedat bastant tranquila; després he embogit al prendre consciència de que me'l podrien haver robat i bueno una hora després i gràcies a l'ajuda de 5 estranys caiguts del cel o enviats per la Barbs sé que tot està sota control perquè el cccb és safe place. Tota aquesta experiència m'ha fet arribar a diverses conclusions. La primera és que no estic feta per la vida digital moderna i que no necessito un mòbil més que per trucar i per l'aplicació del bus, que el que hauria de fer es tenir mil càmeres as god intended i deixar-me de tonteries. La segona i la més maca és que de l'emoció del moment en acabar la pel·lícula no he pogut fer més que pensar en les meves amigues lesbianes i lo molt qu...