aquest pensament no és teu, és de la mirada masculina!!

Avui m'he sentit molt petita davant un cúmul de situacions que tenia oblidades perquè feia molt que no sentia que estigués actuant sota la mirada masculina. Avui la Jana, l'Alina i la Rut m'han ajudat i hem parlat molt sobre com és de difícil desprendre's d'aquest ull gegant que ens visita de tant en tant i ens opaca la ment i ens insereix pensaments que ens fan dubtar de nosaltres mateixes. 

Quants cops m'he sentit culpable per caure de nou en la male gaze! quants cops m'he martiritzat per haver donat per suposat que ja no la tornaria a sentir en el meu cap ni en la meva forma d'actuar! quants cops he sentit que el que m'estava dient no era veritat i, tot i ser-ne conscient, haver seguit sobrepensant!

La Jana ha dit que no hem de patir tant perquè aquests pensaments no són nostres, ens els han ficat al cap! Vigileu! 

Per desgràcia, créixer com a dona en aquesta societat t'obliga constantment a reconfigurar la teva ment i deslligar el que penses i el que t'han imposat. És una pràctica que s'ha de masteritzar i, un cop convertida en hàbit, aquesta pressència tan gran anirà afeblint-se. Tanmateix, és important rodejar-te de persones que no la propaguen, que el seu punt de vista és un anclatge a la realitat quan sentim que estem sent privades de raó. Avui m'he fet molt petita sota el pensament que no soc suficient, que soc disposable, que soc menys que... que els patrons que han marcat les meves relacions els he marcat jo. Les meves amigues m'ha tret aquest virus del cap, m'han obert els ulls, m'han fet veure que el que estava pensant no ho sentia de veritat. En un punt vital tan alt i tan llunyà de persones potencialment propagadores d'aquesta opressió, he sigut víctima d'un atac inesperat. 

Cuideu-vos molt, encara hi és per totes parts...