un forat entre capes de pensaments acumulats

Aquestes últimes setmanes, m'he adonat que tinc molta por de tot, i la por em satura el cap de pensaments, m'autosabotejo per por. La por omple els buits que em desestabilitzen, els tapa com si els hi posés una tireta. La meva por al buit no em deixa espai per créixer, tot ho omple de respostes que no neixen de mi, d'idees que no són meves, de discursos que tinc interioritzats. Per tant, quan dubto, immediatament busco respostes en patrons passats sense donar-me l'oportunitat d'anar més enllà, sentir-me en profunditat i intentar créixer per l'escletxa que se m'obre en dubtar. Tot el meu cap i cos és un cúmul d'imatges, pensaments i paraules empastifats com paper maixé. 

Ara, per fi entenc que quan s'obre un forat en mi és una entrada d'aire per on ventilar i alleugerir aquest conglomerat d'anys i anys sobrepensant i patint per pors que ni tan sols són meves, que he anat heretant. Potser pensar des dels buits és la manera de créixer i trobar allò que ens funciona, fora de la norma apresa. "Por lo tanto, de lo que se trata es de crear otro tipo de fuerza no determinada por sus relaciones previas, para que el afuera no siga encerrado sin encontrar su posibilidad. Afuera no entendido como exterioridad específica, sino como la capacidad para producir una diferencia" (Soto Calderón, 2023). 

El ''pensar'', com les imatges, pateix d'una sobresaturació d'informació que ens anul·la la capacitat de construir un imaginari propi i altern al que se'ns imposa, com poden ser les pors o els neguits heretats. Des de la fissura més petita, podem fer la 'ferida' més gran, el que estem esgarrapant només són capes i capes de pensaments aliens que hem interioritzat. "Las prácticas hegemónicas saturan un espacio, pero más aún constituyen la sustancia y el límite del sentido común, dejando casi sin lugar la emergencia de otras zonas de experiencias"(Soto Calderón, 2023).

Em fa mal el cap de pensar tant i sento forats oberts per tot el meu tors. Ara ja no em fan por, els deixo supurar. Sento com fils de pensament surten de mi i com un nus molt gran es desfà. Encara, però, em preocupa el desconegut, el buit, els dubtes i la confusió, però crec que des d'aquesta desestabilitat --prova que el que he interioritzat no m'ha funcionat-- podré trobar una nova forma de sentir-me i de pensar,  o això m'agrada imaginar. 

Calderón, A. S. (2023). IMÁGENES QUE SE RESISTEN: La genealogía como método crítico.