soc tot el que vull ser i no soc
Soc tot el que vull ser però no soc. Sovint em trobo somiant desperta, és quan millor em sento amb mi mateixa. M'agrada imaginar tot el que no tinc i vull, trobo confort llegint blogs aliens, mirant Pinterest, observar a la gent, omplint-me la cistella de botigues d'internet i imaginar que tot allò que desitjo ho aconseguiré. Pot semblar trist viure així, per què no faig res per canviar? Què em separa de la vida que imagino, que no em permet assolir-la, ser el que desitjo? Suposo que la imatge ideal que es genera en el meu cap no té res a veure amb la meva realitat. Suposo que ja ho he provat molts cops, això de ser tot allò en què em projecto i no ha funcionat, potser tot és millor quan succeeix en el meu cap. Llavors que soc? Qui soc? Com soc? És que no sé tocar peus a terra? És que no aprecio el que tinc? És un problema social? Soc el que volen que sigui? Soc l'anhel de no ser el que soc? Em fa por pensar que visc una vida que no vull i, en comptes de rebutjar...