soc tot el que vull ser i no soc

 Soc tot el que vull ser però no soc. 

Sovint em trobo somiant desperta, és quan millor em sento amb mi mateixa. M'agrada imaginar tot el que no tinc i vull, trobo confort llegint blogs aliens, mirant Pinterest, observar a la gent, omplint-me la cistella de botigues d'internet i imaginar que tot allò que desitjo ho aconseguiré. 

Pot semblar trist viure així, per què no faig res per canviar? Què em separa de la vida que imagino, que no em permet assolir-la, ser el que desitjo?

Suposo que la imatge ideal que es genera en el meu cap no té res a veure amb la meva realitat. Suposo que ja ho he provat molts cops, això de ser tot allò en què em projecto i no ha funcionat, potser tot és millor quan succeeix en el meu cap.

Llavors que soc? Qui soc? Com soc? És que no sé tocar peus a terra? És que no aprecio el que tinc? És un problema social? Soc el que volen que sigui? Soc l'anhel de no ser el que soc? 

Em fa por pensar que visc una vida que no vull i, en comptes de rebutjar-la, escapo d'ella a través de la meva imaginació. 

De petita ho feia molt, em recreava en escenaris inventats en el meu cap abans d'anar a dormir o esperant al mercat asseguda als peus del meu pare mentre demanava el peix o la carn amb un catàleg de joguines a la mà. Em projectava en la vida de la meva família de playmobils i en les nines que vestia jugant a juegosdechicas.com o paisdelosjuegos.es. Ara ho faig i tinc moltes més eines al meu abast. M'angoixa pensar que el que vull ser i soc ja no em neix de dins sinó d'una moda establerta, de patrons socials, d'identitats encasellades i prefabricades. Llavors torno a la meva jo de petita, i l'escolto atentament, buscant en ella els desitjos més sincers del que volia ser. 

Un altre cop, em trobo imaginant i creant un nou món dins el meu cap, em trobo en la meva imaginació més que en la realitat. és frustrant.

els meus pins recentment guardats - tot el que vull ser i no soc però soc