aiiiiiiiixxxxxxx
Hola, són les 9:02 d'un dimecres de juliol, estic bastant trista, no mentiré. No sé què he de fer amb tanta incertesa i tampoc sé d'on ve, però se m'està convertint en pena i estic bastant cansada de la sensació pesant que m'arrossega per seguir endavant i em fa pensar que el futur està lligat a un present que no estic sabent gestionar ni sentir. Veig la meva vida passar, però no la sento en el seu lloc o no em sento en els llocs que va ocupant el meu cos, allà per on es mou. Entenc que aquesta sensació és passatgera i m'abraço a aquesta idea, però arriba un punt en què com diu la Gracie Abrams: I live in a patterns of breakdowns, i detesto el concepte i detesto encaixar en el cànon d'allò que diuen thought daughter (no se m'acut un millor sinònim en català i també em frustra que l'ús dels anglicismes sigui l'única manera de descriure com em sento). Porto una bona ratxa de negativitat, perdó si això incomoda, però si no m'ho trec de sobre pots...