records.lina

Des del 2020 que procrastino tots els canvis i neteges que vull fer en la meva vida per Cap d'Any, tot i que també sento que el canvi d'any passa al setembre. Li podríem dir: canvi d'etapes (completament induïdes) , i en aquesta que ve ara li atribueixo un pes important pel que fa a les energies i els canvis personals... En si, tot és una excusa per distribuir gestions. L'any passat abans del raïm vam fer això que ens va recomanar l'Alina, escriure en un paper tot el que volem deixar enrere i cremar-lo. Jo, que soc molt supersticiosa, penso que va funcionar... En tot cas, penso que també és important apreciar tot allò que t'ha acompanyat durant l'any i què t'emportes pel següent. les meves amigues  els records amb les meves amigues els dies de platja els dies de muntanya L'eterna cerca  i tot el que he après durant el procés sencer.  El lesbianisme polític  el carnet d'Amic CCCB Cartes d'amor de la Virginia Woolf i la Vita Sackville-West La V...

Aquestes últimes setmanes, m'he adonat que tinc molta por de tot, i la por em satura el cap de pensaments, m'autosabotejo per por. La por omple els buits que em desestabilitzen, els tapa com si els hi posés una tireta. La meva por al buit no em deixa espai per créixer, tot ho omple de respostes que no neixen de mi, d'idees que no són meves, de discursos que tinc interioritzats. Per tant, quan dubto, immediatament busco respostes en patrons passats sense donar-me l'oportunitat d'anar més enllà, sentir-me en profunditat i intentar créixer per l'escletxa que se m'obre en dubtar. Tot el meu cap i cos és un cúmul d'imatges, pensaments i paraules empastifats com paper maixé.  Ara, per fi entenc que quan s'obre un forat en mi és una entrada d'aire per on ventilar i alleugerir aquest conglomerat d'anys i anys sobrepensant i patint per pors que ni tan sols són meves, que he anat heretant. Potser pensar des dels buits és la manera de créixer i trobar a...