Entrades

S'estan mostrant les entrades d'aquesta data: gener, 2026

fent salts gegants

Imatge
Sentir en el present m'alleugereix, el meu cor s'obre a ell i tot el que sento flueix - entra, surt i em retorna- no es fa un nus, no s'acumula en forats de dubtes, no em pesa, em fa flotar, vaig fent salts gegants. Podria baixar un camp rodolant.

"Nosotros" de Babasonicos

A lgo pasa entre nosotros dos  y no quiero entusiasmarme con palabras ya no hago más que especular mejor sería demostrártelo  Una cançó realment maquíssima que lliga molt amb el que un dia l'Ainara em va dir: confia en altres llenguatges que no sigui haver de parlar-ho tot. Si les paraules volen, són els fets el que demostren els sentiments.   Últimament, sento que intel·lectualitzo tot molt, potser per la por de mostrar-me sensible davant el prejudici que això em fa vulnerable o que incomoda a l'altre. Entre les paraules em sento refugiada, com si fos l'única eina per validar-me o validar les meves emocions. És també en les paraules dels altres on busco aquesta validació. A aquestes paraules, però, m'hi puc oposar amb els meus pensaments, perquè un cop les registro en el meu cap perden la força de qui les diu, es debiliten contra més les penso. En aquesta mateixa conversa la Idoia em va dir, repetidament, que jo també tinc el dret de decidir actuar o no actuar, parlar ...

sentir sense patir!

Fa uns dies que noto una sensació estranya quan et penso. Ni em fa mal, ni m'atabala, ni pateixo. I avui, per primer cop, m'he plantejat la possibilitat que potser et trobo a faltar des d'una nova tranquil·litat. T'enyoro i et vull veure i sento que està bé sentir-ho. M'agrada pensar que et puc trobar a faltar sense que em faci mal, que puc sentir sense patir. T'enyoro i penso que és normal, que pot passar, que no és estrany.