"Nosotros" de Babasonicos

Algo pasa entre nosotros dos 

y no quiero entusiasmarme con palabras

ya no hago más que especular

mejor sería demostrártelo 

Una cançó realment maquíssima que lliga molt amb el que un dia l'Ainara em va dir: confia en altres llenguatges que no sigui haver de parlar-ho tot. Si les paraules volen, són els fets el que demostren els sentiments. 

Últimament, sento que intel·lectualitzo tot molt, potser per la por de mostrar-me sensible davant el prejudici que això em fa vulnerable o que incomoda a l'altre. Entre les paraules em sento refugiada, com si fos l'única eina per validar-me o validar les meves emocions. És també en les paraules dels altres on busco aquesta validació. A aquestes paraules, però, m'hi puc oposar amb els meus pensaments, perquè un cop les registro en el meu cap perden la força de qui les diu, es debiliten contra més les penso. En aquesta mateixa conversa la Idoia em va dir, repetidament, que jo també tinc el dret de decidir actuar o no actuar, parlar o callar, expressar les meves emocions lliurement. 

De tot això recullo que si bé no m'he de quedar només amb les paraules, també soc jo la que es pot expressar sense elles i deixar d'especular en el meu cap. 

Com bé diu l'Amaia, que també en sap molt:

No me cuentes historias, calla y dilo sin hablar

Con tus manos por mi pelo, con tu forma de mirar

Esa manera que tienes de abrazarme por detrás

Dímelo sin hablar

Aquests últims dies, com vaig escriure en l'última entrada, he sentit que per fi puc sentir sense patir! Seguim!!! He de dir també que com a propòsit de 2026 tinc el no sobre pensar i aquesta primera setmana m'estic esforçant molt i és una lluita constant, però crec de debò que ho estic aconseguint. Des d'una nova calma escric aquesta entrada i totes les paraules emprades les sento de veritat, van lligades al que estic vivint i a com ho estic experimentant i m'il·lusiona molt que sigui així.