records.lina

Si em posés a pintar un quadre, que ara les meves mans ho demanen —però no tinc les eines adequades ni estic a casa—, començaria per un llenç petit. Fa molt que no pinto amb acrílic, requereix un temps, una preparació i un ordre en la meva habitació que no tinc disponible i tampoc he pogut gestionar abans. Però ara, que les meves mans ho demanen, començaria per endreçar el meu escriptori, canviaria els llençols del llit, obriria la finestra i escombraria el petit passadís que es forma entre els mobles de l'habitació. Enmig de la renovació d'aires, aquesta força nova que em mou em permetria treure la capsa de pintures que hi ha sota el meu llit, netejaria la paleta empastifada de pintura seca i faria selecció dels pinzells que hauria de fer servir. Tot seguit, amb un llenç en blanc davant, començaria per pintar un fons blau cel. A la part inferior, amb un verd claret, un camp de gespa, propi de la primavera, amb petits puntets grocs i floretes roses naixent sense cap mena d'...

 Cada divendres anava amb me mare al videoclub, jo agafava una pel·li de Barbie o de les Bratz, me mare una familiar. Compràvem una bossa de Jumpers, a vegades dues. Si podíem, miràvem la meva a la tarda i, seguit, la dels meus pares, si no, dissabte al matí. Si una ens agradava molt, la remiràvem diumenge. M'encantava anar al videoclub. Crec que el cartell era verd i blau. Quan el van tancar no vaig entendre per què, si nosaltres hi anàvem cada setmana! Tampoc entenia per què la gent no ho freqüentava. Quan van operar al meu pare de la cama, la meva tieta em venia a buscar a l'escola. Un dia que passàvem per davant el videoclub li vaig dir d'entrar, segurament era divendres. Vaig haver d'explicar-li el ritual que tenia amb me mare, no es podia fer d'una altra manera. Jo la notava confosa, no era un hàbit seu. Recordo parlar-li molt emocionada, m'il·lusionava la idea d'estar-li introduint a una cosa meva que m'encantava. Vam agafar una pel·lícula i una b...