despertant per fi!
Quina sort poder experimentar les pel·lícules en una gran pantalla. Els petons de Warhol m'han absorbit i abstret de la meva realitat, donant-me un espai i un temps per sobreanalitzar la fisicitat dels cossos en la intimitat de dos estranys, l'art de besar i el no art de besar. Com en una sala plena de voyeurs, que així de primeres sona estrany i incòmode, Kiss ens ha permès parar la vista en un acte que en la quotidianitat resulta tan curiós, tan magnètic i tan prohibit quedar-s'hi mirant, trencar aquesta intimitat. Cada petó suscitava nous punts d'anàlisi, projeccions personals -petons del passat, petons recents, petons anhelats-, dissociar de la realitat i dedicar tot l'espai i capacitat mental en les imatges de dos estranys besant-se en la pantalla gran. I si el cinema per mi és això? Despertar emocions en els espectadors de manera implícita, quasi sensorial, a través de tots els aspectes tècnics i formals; crear un espai d'evasió de la realitat pròpia, centrar l'atenció de l'espectador en punts concrets a través de les imatges en moviment... Ja no sé què estic dient, però realment em va encantar l'experiència en conjunt (excepte per les noies del darrere que no callaven i em treien del meu ensomni constantment i el senyor del costat que respirava molt fort).
| Kiss (4?), Andy Warhol 1963 |
Ahir vaig aprendre tant i em vaig sentir tan plena dedicant el meu temps lliure a assistir a les conferències del CCCB. Sento que per fi estic estimulant el meu cervell amb informació rellevant, sento que estic florint? Fins ara, tenia la sensació que hi havia tants mons per descobrir i tant de material per explorar que se'm feia gran i no sabia per on començar -tenia por o em feia mandra? Ara soc una esponja, noto dins meu com vull recopilar tot l'après i torno a tenir aquest instint pel saber, com quan era petita i preguntava el perquè de tot i tenia hiperfixacions i buscava a YouTube vídeos explicatoris i em fascinava tot lo nou que trobava. Per fi he despertat! Feia tants anys que estava en pilot automàtic, amb la ment blindada, sense trobar un interès concret que volgués mantenir, sense res que m'omplís.
D'altra banda, he acabat el meu fanzine!!!!! Soc molt impacient i quan una cosa no em surt en el moment ho procrastino molt, aquest llibret/poemari/àlbum de fotos/ diari digitalitzat és la prova que tot comporta el seu temps i que val la pena cuidar les coses que estimes fer.


Comentaris
Publica un comentari a l'entrada